Les religions xineses

Tot i que l'Estat és oficialment ateu, segons les doctrines bàsiques del marxisme, l'Estat permet als ciutadans un grau limitat de llibertat religiosa.

Tanmateix, l'Estat és tolerant només amb aquelles organitzacions religioses amb aprovació oficial, i no pas a les altres religions que han de practicar-se d'amagat a casa.

El 2007 s'estimava que a prop de 300 milions de persones, o el 23% de la població xinesa, tenen alguna creença o afiliació religiosa, xifra que contrasta amb l'oficial de 100 milions.
La majoria afirma que el budisme, el taoisme i les religions tradicionals xineses, són les creences dominants.

El taoisme:

Estableix l'existència de tres forces: una de positiva, una altra de negativa i una de tercera, conciliadora. Les dues primeres s'oposen i es complementen simultàniament entre si. Són el Yin (força expansiva, negativa, femenina, humida, passiva, indirecta...) i el Yang (força constrictiva, positiva, masculina, seca, activa, directa...). La tercera força és el Dao, o força superior que les conté.


El budisme:

El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Una branca d'aquesta doctrina esdevingué, amb el temps, un sistema religiós.

Els relats sobre la vida de Siddharta Gautama estan barrejats amb mite, llegenda i simbolisme.
Això és deu a que, més enllà del seu simple interès biogràfic, aquestes històries són vistes com un guia per a la vida dels seus seguidors, en la qual els diferents episodis clau constitueixen metàfores dels processos de crisi i recerca espiritual del ser humà.