Xina amb unes religions molt diferents, amb cultures que desconeixem, es el continent on es centren totes les mirades.
Aquí podras veure les actualitats i també les coses que han passat, entra i informat!!
lunes, 14 de junio de 2010
Començem amb ganes!
Xina amb unes religions molt diferents, amb cultures que desconeixem, es el continent on es centren totes les mirades.
Aquí podras veure les actualitats i també les coses que han passat, entra i informat!!
La Història de la Xina
La Xina és la civilització viva més antiga del món la capital de la qual és Pequín.
El país abarca una amplia regió geogràfica amb costums i tradicions que canvien d'unes províncies a altres. Té una extensió de 9572900 km2. És un estat d'Àsia oriental que limita al nord amb Rússia. Mongòlia, Corea del Nord, kazakhistan i kiriguistan a l'oest trobem Todjikistan i Pekistan; al sud hi ha l'índia, Nepal, Laos i VIetnam; a l'est trobem l'Oceà Pacífic.
La història de la Xina té orígens a la Conca del Riu Groc, on van sorgir les primeres dinasties primitives:
La primera dinastia es la Xia(1994-1766 a.C). La seva successora fou la Shang(1766-1027 a.C), que està bastant millorada respecte la documentació i les restes arqueológiques descobertes.
La dinastia Zhou (1027-256 a.C), era un estat bastant desarrollat, hi havien funcionaris treballant pel govern i els debats polítics era del que es parlava més. La població Xinesa començava a assolir dimensions importants.
Després d'aquesta dinastia va arribar una etapa d'inestailitat i inseguretat política.
La dinastia Qin (221-206 a.C), potser la més coneguda és caracteritza per l'acabament de la construcció de la Gran Muralla Xina.
La dinastia Han (206 a.C. - 9 d.C.), va ser una època de guerres.
La dinastia Xin (9-23 d.C), va ser un príode de desordre. Els Han orientals(25-220).
Va començar la desmembració de la dianstia Han quan les grans famílies aprofitaven la debilitat del govern imperial per establir els seus propis exércits privats.
Durant els segles IV i V d.C van haver diverses invasions per part de les dinasties no xineses.
El restabliment de l'Imperi, Xina fou reunificada sota el control de la dinastia Sui.
Des del segles VII al XVII, va ser un període en el qual hi van haver tres dinasties diferents i va ser una época de decadència pel budisme.
La dinastia Qing (1644-1912), tenia una política centralitzada. Durant la primera Guerra Mundial del 1914 al 1918 Japó buscava obtenir una posició capdavantera envers Xina. Durant la segona Guerra Mundial del 1938 al 1945, Japó i Xina van començar una guerra a gran escala.
Aproximadament el 1950 la primera acció dels comunistes fou la reconstrucció de l'economia que es va veure afectada per les anteriors dècades de guerres contínues.
Xina era una república socialista governada pel Partit Comunista el dirigent del qual era Mao Zedong(el seu successor va ser Hua Guofeng).
Actualment Hu Jintao és el preisdent de la República Popular de la Xina.
El país abarca una amplia regió geogràfica amb costums i tradicions que canvien d'unes províncies a altres. Té una extensió de 9572900 km2. És un estat d'Àsia oriental que limita al nord amb Rússia. Mongòlia, Corea del Nord, kazakhistan i kiriguistan a l'oest trobem Todjikistan i Pekistan; al sud hi ha l'índia, Nepal, Laos i VIetnam; a l'est trobem l'Oceà Pacífic.
La història de la Xina té orígens a la Conca del Riu Groc, on van sorgir les primeres dinasties primitives:
La primera dinastia es la Xia(1994-1766 a.C). La seva successora fou la Shang(1766-1027 a.C), que està bastant millorada respecte la documentació i les restes arqueológiques descobertes.
La dinastia Zhou (1027-256 a.C), era un estat bastant desarrollat, hi havien funcionaris treballant pel govern i els debats polítics era del que es parlava més. La població Xinesa començava a assolir dimensions importants.
Després d'aquesta dinastia va arribar una etapa d'inestailitat i inseguretat política.
La dinastia Qin (221-206 a.C), potser la més coneguda és caracteritza per l'acabament de la construcció de la Gran Muralla Xina.
La dinastia Han (206 a.C. - 9 d.C.), va ser una època de guerres.
La dinastia Xin (9-23 d.C), va ser un príode de desordre. Els Han orientals(25-220).
Va començar la desmembració de la dianstia Han quan les grans famílies aprofitaven la debilitat del govern imperial per establir els seus propis exércits privats.
Durant els segles IV i V d.C van haver diverses invasions per part de les dinasties no xineses.
El restabliment de l'Imperi, Xina fou reunificada sota el control de la dinastia Sui.
Des del segles VII al XVII, va ser un període en el qual hi van haver tres dinasties diferents i va ser una época de decadència pel budisme.
La dinastia Qing (1644-1912), tenia una política centralitzada. Durant la primera Guerra Mundial del 1914 al 1918 Japó buscava obtenir una posició capdavantera envers Xina. Durant la segona Guerra Mundial del 1938 al 1945, Japó i Xina van començar una guerra a gran escala.
Aproximadament el 1950 la primera acció dels comunistes fou la reconstrucció de l'economia que es va veure afectada per les anteriors dècades de guerres contínues.
Xina era una república socialista governada pel Partit Comunista el dirigent del qual era Mao Zedong(el seu successor va ser Hua Guofeng).
Actualment Hu Jintao és el preisdent de la República Popular de la Xina.
La Gran Muralla Xina
La Gran Muralla Xina,és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Va començar a construir-se al segle III aC, tot i que les fortificacions visibles actualment són les construïdes entre el segle XIV i el començament del segle XVI, durant la dinastia Ming.
La Gran Muralla és l'estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. La muralla s'estén, en forma d'arc que gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg de 6.400 o 7.300 Km. Va des del congost de Shanhai (o Shanhaiguan) al golf de Bo Hai (a l'est), fins a Lob Nor a l'oest. Es compon de 6.259,6 km de seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5 km de barreres defensives naturals com ara turons i rius.
Construïda, reconstruïda i restaurada entre els segles V aC i el segle XVI. La seva funció principal era protegir les fronteres del nord de l'Imperi Xinès durant el regnat de successives dinasties. Des del segle V aC, s'han construït diverses muralles totes elles referents a la Gran Muralla.
Al seu cim hi havia més d'un milió d'homes que vigilaven les muralles de Ming. S'estima que van morir entre dos i tres milions de persones durant la seva construcció, el projecte més llarg del món que va durar segles.
Hi ha la creença que és l'única construcció humana que es pot apreciar des de l'espai exterior, però la realitat és que no hi ha cap construcció a la Terra observable a ull nu.
La Gran Muralla va ser declarada l'any 1987 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
domingo, 13 de junio de 2010
La demografia xinesa
El juliol del 2008, la població de la República Popular de la Xina era de 1.333.044.605 persones; la República Popular de la Xina és l'Estat més poblat del món. La densitat de població és elevada a les regions costaneres orientals i del sud, mentre que les regions muntanyenques de l'oest són poc poblades. A prop del 20,1% de la població tenia, el 2008, menys de 14 anys d'edat, el 71,9% tenia entre 15 i 64 anys, i el 8% tenia més de 65 anys. 
La taxa de creixement poblacional el 2008 s'estima en 0,689%. En les últimes dècades la piràmide de població ha mostrat una disminució en el percentatge de població menor als 15 anys d'edat; des d'un 33,6% a un 20,1% el 2008. Aquesta disminució és conseqüència de les mesures de control de la població que el govern ha dut a terme, principalment la política del fill únic que és va introduïr al 1979. L'avortament és legal; de fet, les dones que ja han tingut un o més fills sovint són pressionades per la societat i el govern a avortar, amb l'excepció de les minories ètniques, algunes de les quals no han de complir amb la política del fill únic.
La intenció original del programa del fill únic era reduir diversos problemes demogràfics, des d'alimentaris—evitar fams—fins els socials—proveir de feina als milions de persones que joves que s'integren al mercat laboral cada any. Tanmateix el programa del fill únic també ha tingut altres efectes, principalment una sex ratio desproporcionada, amb més homes que dones, ja que amb la nova tecnologia disponible per identificar el sexe del fetus, algunes famílies opten per avortar si esperen una nena, per assegurar el naixement d'un nen dins la família.
Les raons d'aquestes accions són complexes i diverses; n'hi ha de religioses—els homes són responsables de les obligacions rituals de l'adoració als ancestres—i d'econòmiques—tradicionalment els fills cuiden dels seus pares quan són vells, en especial dins un país principalment rural i amb pocs recursos de benestar social.
A continuació podeu veure unes imatges de les diferents ètnies xineses amb indicació del lloc d'origen:
La taxa de creixement poblacional el 2008 s'estima en 0,689%. En les últimes dècades la piràmide de població ha mostrat una disminució en el percentatge de població menor als 15 anys d'edat; des d'un 33,6% a un 20,1% el 2008. Aquesta disminució és conseqüència de les mesures de control de la població que el govern ha dut a terme, principalment la política del fill únic que és va introduïr al 1979. L'avortament és legal; de fet, les dones que ja han tingut un o més fills sovint són pressionades per la societat i el govern a avortar, amb l'excepció de les minories ètniques, algunes de les quals no han de complir amb la política del fill únic.
La intenció original del programa del fill únic era reduir diversos problemes demogràfics, des d'alimentaris—evitar fams—fins els socials—proveir de feina als milions de persones que joves que s'integren al mercat laboral cada any. Tanmateix el programa del fill únic també ha tingut altres efectes, principalment una sex ratio desproporcionada, amb més homes que dones, ja que amb la nova tecnologia disponible per identificar el sexe del fetus, algunes famílies opten per avortar si esperen una nena, per assegurar el naixement d'un nen dins la família.
Les raons d'aquestes accions són complexes i diverses; n'hi ha de religioses—els homes són responsables de les obligacions rituals de l'adoració als ancestres—i d'econòmiques—tradicionalment els fills cuiden dels seus pares quan són vells, en especial dins un país principalment rural i amb pocs recursos de benestar social.
A continuació podeu veure unes imatges de les diferents ètnies xineses amb indicació del lloc d'origen:
La política de xina
La República Popular de la Xina és un Estat comunista. El govern de la RPX ha estat descrit per diversos politòlegs com a autoritari, comunista, socialista amb restriccions severes en moltes àrees sobretot en la llibertat d'expressió, la llibertat d'assemblea, els drets reproductius i la llibertat de religió. Tot i així, i arran de les reformes de finals de la dècada de 1970 que van posar fi a les polítiques de "portes tancades", l'ambient polític i social és molt menys restrictiu, però no pot ser considerat democràtic.
La quarta constitució de la República Popular de la Xina, vigent des de 1982, atorga tot el poder legislatiu al Congrés Nacional Popular, integrat per més de 3.000 membres, elegits indirectament per períodes de cinc anys per les províncies, les regions autònomes i els municipis, i al Comitè Permanent El poder executiu és exercit per un Consell d'Estat, integrat pel primer ministre i els ministres de govern. El Congrés Nacional també designa el president de la Re pública.
Tot i així, tot el poder polític resideix en el Partit Comunista Xinès (PCX), garantit per la constitució mateixa. El PCX és l'única organització política permesa, tot i que en l'actualitat hi ha d'altres, molt petites, conegudes com a "partits democràtics" a la Xina, que participen en la Conferència Consultiva Política Popular. El Comitè Central, del PCX, elegeix un politburó de vint-i-dos membres i designa els candidats a les eleccions locals.
Totes les eleccions xineses es realitzen per sufragi directe, permès a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han estat privats dels seus drets polítics
Economia Xinesa
Des de finals de 1978, el lideratge xinès ha començat a reformar l'economia xinesa, d'una economia planificada centralment, a l'estil soviètic, a una economia, encara planificada centralment i sota el control rídig de l'Estat, però més orientada al mercat. Les formes van reemplaçar l'agricultura col•lectiva amb la privatització de les terres, van augmentar la responsabilitat de les autoritats locals i els administadors industrials, van permetre que un gran nombre de petites empreses es creessin i creixessin i van promoure la inversió estrangera. Els controls dels preus es van flexibilitzar. Com a resultat el Producte interior brut, s'ha sextuplicat des de 1978.
El govern s'ha enfocat en el comerç internacional com a vehicle de creixement, i ha creat cinc zones econòmiques especials: Shenzhen, Zhuhai, Shantou, Xiamen i Hainan, dins les quals s'han flexibilitzat les lleis d'inversió per a atreure el capital estranger. Des de la dècada de 1990 aquestes zones econòmiques especials s'han expandit per incloure les ciutats principals de l'Estat, incloent-hi Shanghai i Pequín.
La Xina s'ha beneficiat d'una mà d'obra molt barata, i una taxa de canvi fixa del iuan xinès desfavorable, en estar sobrevalorada en relació a l'euro i al dòlar dels Estats Units. El 21 de juliol, 2005, el Banc Popular de la Xina va anunciar que crearia una banda de flotació del 0,5% amb respecte al dòlar i de 0,3% amb respecte a les altres monedes.
El 2006, la renda per capita, en paritat de poder adquisitiu va ser de 8.000 dòlars nord-americans. El percentatge de població sota el llindar de la pobresa, segons les xifres oficials, és del 10%. Tot i així hi ha una gran disparitat entre les regions constaneres i la resta de l'Estat. Per reduir aquesta disparitat, el govern ha iniciat un programa de desenvolupament d'occident, del nord i del centre.
La moneda del curs legal a Xina es el renminbi (RMB). Renminbi significa "moneda de pueble" i Existenixen billets
Les tradicions xineses
Entre les seves tradicions més antigues podem comptar diverses sent les principals:
La Festa de la Primavera: Conegut en el món com Any Nou xinès. Aquesta celebració comença el primer dia del primer mes del calendari lunar, que sol coincidir amb el final del mes de gener. Per 15 dies es fan ofrenes a les divinitats del cel i la terra i les efígies dels avantpassats en les cases són celebrades amb viandes de tot tipus.
La Festa dels Fanals: Aquesta celebració, que es porta a terme entre els mesos de febrer i març, es va popularitzar a la Xina com costum d'encendre fanals als carrers per mostrar respecte a Buda. En aquesta festa es menja el popular yuanxiao, Boles d'arròs glutinós que tenen farcit dolç o de carn.
La Festa del Vaixell de Drac: És organitzada per commemorar el poeta xinès Qu Yuan i es realitza el cinc del cinquè mes del calendari lunar xinès (mes de juny del nostre calendari).
La Festa del Solstici d'Hivern: és alhora de la festa de Nadal en el món occidental ja que es celebra el 22 o 23 de desembre. El menjar típic d'aquesta data és la sopa de ravioles.
Ara us deixo un video del cap d'any (la festa de primavera).
El menjar xines
També en el menjar podem trobar moltes varietats i peculiaritats regionals. El menjar cantonès, per exemple, és conegut per la seva varietat i, tot i que es distingeix per la suavitat de la majoria dels seus sabors, també utilitza ingredients com l’all, el pebre i la salsa d’ostres. La composició dels plats és costosa, i gran parts dels aliments es solen fregir amb rapidesa en oli molt calent. La cuina de Fujian és famosa pels seus delicats guisats de peix i de cranc, per les sopes i pels sabors com el de la salsa de soja. A la vall inferior de Yangzi la cuina és més elaborada, i utilitzen molt la salsa de soja, en aquest cas equilibrada amb sucre i vi. Els plats de Shangai, condimentats de greixos i olis, són més pesats. Cap a l’oest, a Sichuan i Hunan, els plats són secs i amb espècies, usant amb abundància el pebre picant. Pels plats més refinats es barregen diversos sabors: picants, afruitats, amargs i salats. Les varietats de plats regionals depenen també de si les matèries primeres es poden transportar fàcilment. Així doncs les fruites, per exemple, es consumeixen allà on es produeixen. Al nord-oest, el menjar d’estil uigur és semblant al de Iran. El menjar mongol es redueix a senzills plats de xai condimentats amb iogurt i llet fermentada d'euga. La manera de cuinar tibetana i mongol inclou molts làctics, que els xinesos han solen trobar desagradables.
Aqui us deixu unes imatges sobre els menjars xinesos, entre uns altres.
Les religions xineses
Tot i que l'Estat és oficialment ateu, segons les doctrines bàsiques del marxisme, l'Estat permet als ciutadans un grau limitat de llibertat religiosa.
Tanmateix, l'Estat és tolerant només amb aquelles organitzacions religioses amb aprovació oficial, i no pas a les altres religions que han de practicar-se d'amagat a casa.
El 2007 s'estimava que a prop de 300 milions de persones, o el 23% de la població xinesa, tenen alguna creença o afiliació religiosa, xifra que contrasta amb l'oficial de 100 milions.
La majoria afirma que el budisme, el taoisme i les religions tradicionals xineses, són les creences dominants.
El taoisme:
Tanmateix, l'Estat és tolerant només amb aquelles organitzacions religioses amb aprovació oficial, i no pas a les altres religions que han de practicar-se d'amagat a casa.
El 2007 s'estimava que a prop de 300 milions de persones, o el 23% de la població xinesa, tenen alguna creença o afiliació religiosa, xifra que contrasta amb l'oficial de 100 milions.
La majoria afirma que el budisme, el taoisme i les religions tradicionals xineses, són les creences dominants.
El taoisme:
Estableix l'existència de tres forces: una de positiva, una altra de negativa i una de tercera, conciliadora. Les dues primeres s'oposen i es complementen simultàniament entre si. Són el Yin (força expansiva, negativa, femenina, humida, passiva, indirecta...) i el Yang (força constrictiva, positiva, masculina, seca, activa, directa...). La tercera força és el Dao, o força superior que les conté.
El budisme:
El budisme:
El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Una branca d'aquesta doctrina esdevingué, amb el temps, un sistema religiós.
Els relats sobre la vida de Siddharta Gautama estan barrejats amb mite, llegenda i simbolisme.
Això és deu a que, més enllà del seu simple interès biogràfic, aquestes històries són vistes com un guia per a la vida dels seus seguidors, en la qual els diferents episodis clau constitueixen metàfores dels processos de crisi i recerca espiritual del ser humà.
Això és deu a que, més enllà del seu simple interès biogràfic, aquestes històries són vistes com un guia per a la vida dels seus seguidors, en la qual els diferents episodis clau constitueixen metàfores dels processos de crisi i recerca espiritual del ser humà.
Documental sobre els problemes de la religió budiste(3 parts)
El budisme tibetà , designa un corrent del budisme desenvolupat a l'Himàlaia.
Sovint també rep el nom de vajrayana(camí del diamant) aquesta escola és seguida per un 6% dels budistes, alhora és una de les més practicades, i de les millors que és coneix en el Occident.
La primera part no explica res, només parla la noia de TV3 així que fiquem desde la segona part que és l'ho més important.
Sovint també rep el nom de vajrayana(camí del diamant) aquesta escola és seguida per un 6% dels budistes, alhora és una de les més practicades, i de les millors que és coneix en el Occident.
La primera part no explica res, només parla la noia de TV3 així que fiquem desde la segona part que és l'ho més important.
La expo de shanghai 2010
Es una exposición internacional que se realiza en Shanghái, China, del 1 de mayo al 31 de octubre de 2010 bajo la organización de la Oficina Internacional de Exposiciones (BIE) y el Ayuntamiento de Shanghái.
Es la primera exposición internacional registrada (también llamada «exposición universal» o «exposición mundial») de acuerdo con la nueva clasificación de la BIE. El tema central de esta exposición es la vida urbana, que se resume en el lema «Mejor ciudad, mejor vida».
Está ubicada en un recinto de 520 ha de superficie en las dos riberas del río Huangpu, en el distrito de Puxi (orilla norte) y el de Pudong (orilla meridional), entre los puentes de Nanpu y Lupu, a pocos kilómetros al sudoeste del centro turístico y económico de la ciudad de Shanghái.1 Participan en el evento 192 países de los cinco continentes (China incluida) y 50 organizaciones internacionales.
Por sus dimensiones y por la cantidad de países participantes y de visitantes que se tiene previsto que la visiten, se dice que es la exposición internacional más grande de todas las celebradas hasta el momento.
Una de las peculiaridades de esta exposición es que por primera vez las ciudades tienen la posibilidad de participar directamente. Para ello se ha creado el Área de Mejores Prácticas Urbanas (Urban Best Practices Area, UBPA) en la que importantes ciudades de todo el mundo exponen sus experiencias y propuestas sobre un mejor modelo de desarrollo urbano.
El tema de la Exposición es «Mejor ciudad, mejor vida» y expresa el deseo común de todas las sociedades de contar con núcleos urbanos acordes con una vida moderna, de bienestar y desarrollo sostenible. Cada país, organización internacional o nacional y empresa participante ha sido invitado a exponer su punto de vista particular, desde su propia idiosincrasia y experiencia, sobre este tema y a dar ejemplos e iniciativas de cómo resolver los problemas que atañen actualmente a las ciudades de todo el planeta. Para ello se divide el tema central en cinco aspectos o subtemas principales:4
• Convivencia multicultural en la ciudad
• Prosperidad económica en la ciudad
• Inovación científica y tecnológica en la ciudad
• Remodelación de las comunidadades en la ciudad
• Interacción entre las áreas urbanas y las rurales
La mascota oficial del evento es un singular personaje de color azul con el nombre de Haibao, término que proviene de las palabras chinas "hai" (海), mar, y "bao" (宝), tesoro, es decir "tesoro de mar". Su forma está inspirada en el carácter chino 人, que significa 'persona'.
Inaguració de la expo 2010:
Les olimpiades del 2008
Els Jocs Olímpics de 2008, oficialment Jocs de la XXIX Olimpíada van tenir lloc a Pequín, la capital de la República Popular Xina, del 8 al 24 d'agost de 2008. El futbol es disputà a Qinhuangdao, Tianjin, Shenyang i Xangai, les regates de vela al port de Qingdao i les proves d'hípica a Hong Kong.
la flama olímpica per a aquests jocs fou presentada oficialment el 26 d'abril de 2007 a Pequín pel president del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Pequín, Liu Qi, i el president del Comitè Olímpic Internacional, Jacques Rogge.
El lema de la flama fou Encén la passió i comparteix el somni. L'encesa de la flama es va fer a Olímpia,el 24 de març de 2008. L'acte d'encesa va estar marcat per un intent de boicot per part de dos activistes pro-tibetans que protestaven per la situació del Tibet.
El logotip dels Jocs Olímpics de 2008 fou conegut com a Pequín ballant i presentat el 3 d'agost de 2003. Es tracta de la representació d'un atleta o ballarí en un fons vermell dissenyat com un segell xinès tradicional. La forma del ballarí recorda l'ideograma xinès 京 jing, que significa capital, en referència a Pequín. A sota hi ha escrit Beijing 2008 i els cinc Anells Olímpics.
Per anar a la web oficial de els jocs olímpics fes clic aquí.
us deixo un resum de les olimpíades 2008.
Els esports més importants
Els esports mès reconeguts a Xina són el ping pong,el bàdminton i el voleibol.
Són esports que es començen a practicar quan començen l'escola, el ping pong és obligatori en totes les escoles tan privades com del propi govern, forma part d'una asignatura obligatoria.
viernes, 11 de junio de 2010
El debat
Segons tot el que us mostrem en aquest blog, i l'informació que us donem, creieu que podeu respondre la pregunta següent:
Com serà la Xina en un futur?
Com serà la Xina en un futur?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)