Xina amb unes religions molt diferents, amb cultures que desconeixem, es el continent on es centren totes les mirades.
Aquí podras veure les actualitats i també les coses que han passat, entra i informat!!
lunes, 14 de junio de 2010
Començem amb ganes!
Xina amb unes religions molt diferents, amb cultures que desconeixem, es el continent on es centren totes les mirades.
Aquí podras veure les actualitats i també les coses que han passat, entra i informat!!
La Història de la Xina
La Xina és la civilització viva més antiga del món la capital de la qual és Pequín.
El país abarca una amplia regió geogràfica amb costums i tradicions que canvien d'unes províncies a altres. Té una extensió de 9572900 km2. És un estat d'Àsia oriental que limita al nord amb Rússia. Mongòlia, Corea del Nord, kazakhistan i kiriguistan a l'oest trobem Todjikistan i Pekistan; al sud hi ha l'índia, Nepal, Laos i VIetnam; a l'est trobem l'Oceà Pacífic.
La història de la Xina té orígens a la Conca del Riu Groc, on van sorgir les primeres dinasties primitives:
La primera dinastia es la Xia(1994-1766 a.C). La seva successora fou la Shang(1766-1027 a.C), que està bastant millorada respecte la documentació i les restes arqueológiques descobertes.
La dinastia Zhou (1027-256 a.C), era un estat bastant desarrollat, hi havien funcionaris treballant pel govern i els debats polítics era del que es parlava més. La població Xinesa començava a assolir dimensions importants.
Després d'aquesta dinastia va arribar una etapa d'inestailitat i inseguretat política.
La dinastia Qin (221-206 a.C), potser la més coneguda és caracteritza per l'acabament de la construcció de la Gran Muralla Xina.
La dinastia Han (206 a.C. - 9 d.C.), va ser una època de guerres.
La dinastia Xin (9-23 d.C), va ser un príode de desordre. Els Han orientals(25-220).
Va començar la desmembració de la dianstia Han quan les grans famílies aprofitaven la debilitat del govern imperial per establir els seus propis exércits privats.
Durant els segles IV i V d.C van haver diverses invasions per part de les dinasties no xineses.
El restabliment de l'Imperi, Xina fou reunificada sota el control de la dinastia Sui.
Des del segles VII al XVII, va ser un període en el qual hi van haver tres dinasties diferents i va ser una época de decadència pel budisme.
La dinastia Qing (1644-1912), tenia una política centralitzada. Durant la primera Guerra Mundial del 1914 al 1918 Japó buscava obtenir una posició capdavantera envers Xina. Durant la segona Guerra Mundial del 1938 al 1945, Japó i Xina van començar una guerra a gran escala.
Aproximadament el 1950 la primera acció dels comunistes fou la reconstrucció de l'economia que es va veure afectada per les anteriors dècades de guerres contínues.
Xina era una república socialista governada pel Partit Comunista el dirigent del qual era Mao Zedong(el seu successor va ser Hua Guofeng).
Actualment Hu Jintao és el preisdent de la República Popular de la Xina.
El país abarca una amplia regió geogràfica amb costums i tradicions que canvien d'unes províncies a altres. Té una extensió de 9572900 km2. És un estat d'Àsia oriental que limita al nord amb Rússia. Mongòlia, Corea del Nord, kazakhistan i kiriguistan a l'oest trobem Todjikistan i Pekistan; al sud hi ha l'índia, Nepal, Laos i VIetnam; a l'est trobem l'Oceà Pacífic.
La història de la Xina té orígens a la Conca del Riu Groc, on van sorgir les primeres dinasties primitives:
La primera dinastia es la Xia(1994-1766 a.C). La seva successora fou la Shang(1766-1027 a.C), que està bastant millorada respecte la documentació i les restes arqueológiques descobertes.
La dinastia Zhou (1027-256 a.C), era un estat bastant desarrollat, hi havien funcionaris treballant pel govern i els debats polítics era del que es parlava més. La població Xinesa començava a assolir dimensions importants.
Després d'aquesta dinastia va arribar una etapa d'inestailitat i inseguretat política.
La dinastia Qin (221-206 a.C), potser la més coneguda és caracteritza per l'acabament de la construcció de la Gran Muralla Xina.
La dinastia Han (206 a.C. - 9 d.C.), va ser una època de guerres.
La dinastia Xin (9-23 d.C), va ser un príode de desordre. Els Han orientals(25-220).
Va començar la desmembració de la dianstia Han quan les grans famílies aprofitaven la debilitat del govern imperial per establir els seus propis exércits privats.
Durant els segles IV i V d.C van haver diverses invasions per part de les dinasties no xineses.
El restabliment de l'Imperi, Xina fou reunificada sota el control de la dinastia Sui.
Des del segles VII al XVII, va ser un període en el qual hi van haver tres dinasties diferents i va ser una época de decadència pel budisme.
La dinastia Qing (1644-1912), tenia una política centralitzada. Durant la primera Guerra Mundial del 1914 al 1918 Japó buscava obtenir una posició capdavantera envers Xina. Durant la segona Guerra Mundial del 1938 al 1945, Japó i Xina van començar una guerra a gran escala.
Aproximadament el 1950 la primera acció dels comunistes fou la reconstrucció de l'economia que es va veure afectada per les anteriors dècades de guerres contínues.
Xina era una república socialista governada pel Partit Comunista el dirigent del qual era Mao Zedong(el seu successor va ser Hua Guofeng).
Actualment Hu Jintao és el preisdent de la República Popular de la Xina.
La Gran Muralla Xina
La Gran Muralla Xina,és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Va començar a construir-se al segle III aC, tot i que les fortificacions visibles actualment són les construïdes entre el segle XIV i el començament del segle XVI, durant la dinastia Ming.
La Gran Muralla és l'estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. La muralla s'estén, en forma d'arc que gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg de 6.400 o 7.300 Km. Va des del congost de Shanhai (o Shanhaiguan) al golf de Bo Hai (a l'est), fins a Lob Nor a l'oest. Es compon de 6.259,6 km de seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5 km de barreres defensives naturals com ara turons i rius.
Construïda, reconstruïda i restaurada entre els segles V aC i el segle XVI. La seva funció principal era protegir les fronteres del nord de l'Imperi Xinès durant el regnat de successives dinasties. Des del segle V aC, s'han construït diverses muralles totes elles referents a la Gran Muralla.
Al seu cim hi havia més d'un milió d'homes que vigilaven les muralles de Ming. S'estima que van morir entre dos i tres milions de persones durant la seva construcció, el projecte més llarg del món que va durar segles.
Hi ha la creença que és l'única construcció humana que es pot apreciar des de l'espai exterior, però la realitat és que no hi ha cap construcció a la Terra observable a ull nu.
La Gran Muralla va ser declarada l'any 1987 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
domingo, 13 de junio de 2010
La demografia xinesa
El juliol del 2008, la població de la República Popular de la Xina era de 1.333.044.605 persones; la República Popular de la Xina és l'Estat més poblat del món. La densitat de població és elevada a les regions costaneres orientals i del sud, mentre que les regions muntanyenques de l'oest són poc poblades. A prop del 20,1% de la població tenia, el 2008, menys de 14 anys d'edat, el 71,9% tenia entre 15 i 64 anys, i el 8% tenia més de 65 anys. 
La taxa de creixement poblacional el 2008 s'estima en 0,689%. En les últimes dècades la piràmide de població ha mostrat una disminució en el percentatge de població menor als 15 anys d'edat; des d'un 33,6% a un 20,1% el 2008. Aquesta disminució és conseqüència de les mesures de control de la població que el govern ha dut a terme, principalment la política del fill únic que és va introduïr al 1979. L'avortament és legal; de fet, les dones que ja han tingut un o més fills sovint són pressionades per la societat i el govern a avortar, amb l'excepció de les minories ètniques, algunes de les quals no han de complir amb la política del fill únic.
La intenció original del programa del fill únic era reduir diversos problemes demogràfics, des d'alimentaris—evitar fams—fins els socials—proveir de feina als milions de persones que joves que s'integren al mercat laboral cada any. Tanmateix el programa del fill únic també ha tingut altres efectes, principalment una sex ratio desproporcionada, amb més homes que dones, ja que amb la nova tecnologia disponible per identificar el sexe del fetus, algunes famílies opten per avortar si esperen una nena, per assegurar el naixement d'un nen dins la família.
Les raons d'aquestes accions són complexes i diverses; n'hi ha de religioses—els homes són responsables de les obligacions rituals de l'adoració als ancestres—i d'econòmiques—tradicionalment els fills cuiden dels seus pares quan són vells, en especial dins un país principalment rural i amb pocs recursos de benestar social.
A continuació podeu veure unes imatges de les diferents ètnies xineses amb indicació del lloc d'origen:
La taxa de creixement poblacional el 2008 s'estima en 0,689%. En les últimes dècades la piràmide de població ha mostrat una disminució en el percentatge de població menor als 15 anys d'edat; des d'un 33,6% a un 20,1% el 2008. Aquesta disminució és conseqüència de les mesures de control de la població que el govern ha dut a terme, principalment la política del fill únic que és va introduïr al 1979. L'avortament és legal; de fet, les dones que ja han tingut un o més fills sovint són pressionades per la societat i el govern a avortar, amb l'excepció de les minories ètniques, algunes de les quals no han de complir amb la política del fill únic.
La intenció original del programa del fill únic era reduir diversos problemes demogràfics, des d'alimentaris—evitar fams—fins els socials—proveir de feina als milions de persones que joves que s'integren al mercat laboral cada any. Tanmateix el programa del fill únic també ha tingut altres efectes, principalment una sex ratio desproporcionada, amb més homes que dones, ja que amb la nova tecnologia disponible per identificar el sexe del fetus, algunes famílies opten per avortar si esperen una nena, per assegurar el naixement d'un nen dins la família.
Les raons d'aquestes accions són complexes i diverses; n'hi ha de religioses—els homes són responsables de les obligacions rituals de l'adoració als ancestres—i d'econòmiques—tradicionalment els fills cuiden dels seus pares quan són vells, en especial dins un país principalment rural i amb pocs recursos de benestar social.
A continuació podeu veure unes imatges de les diferents ètnies xineses amb indicació del lloc d'origen:
La política de xina
La República Popular de la Xina és un Estat comunista. El govern de la RPX ha estat descrit per diversos politòlegs com a autoritari, comunista, socialista amb restriccions severes en moltes àrees sobretot en la llibertat d'expressió, la llibertat d'assemblea, els drets reproductius i la llibertat de religió. Tot i així, i arran de les reformes de finals de la dècada de 1970 que van posar fi a les polítiques de "portes tancades", l'ambient polític i social és molt menys restrictiu, però no pot ser considerat democràtic.
La quarta constitució de la República Popular de la Xina, vigent des de 1982, atorga tot el poder legislatiu al Congrés Nacional Popular, integrat per més de 3.000 membres, elegits indirectament per períodes de cinc anys per les províncies, les regions autònomes i els municipis, i al Comitè Permanent El poder executiu és exercit per un Consell d'Estat, integrat pel primer ministre i els ministres de govern. El Congrés Nacional també designa el president de la Re pública.
Tot i així, tot el poder polític resideix en el Partit Comunista Xinès (PCX), garantit per la constitució mateixa. El PCX és l'única organització política permesa, tot i que en l'actualitat hi ha d'altres, molt petites, conegudes com a "partits democràtics" a la Xina, que participen en la Conferència Consultiva Política Popular. El Comitè Central, del PCX, elegeix un politburó de vint-i-dos membres i designa els candidats a les eleccions locals.
Totes les eleccions xineses es realitzen per sufragi directe, permès a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han estat privats dels seus drets polítics
Economia Xinesa
Des de finals de 1978, el lideratge xinès ha començat a reformar l'economia xinesa, d'una economia planificada centralment, a l'estil soviètic, a una economia, encara planificada centralment i sota el control rídig de l'Estat, però més orientada al mercat. Les formes van reemplaçar l'agricultura col•lectiva amb la privatització de les terres, van augmentar la responsabilitat de les autoritats locals i els administadors industrials, van permetre que un gran nombre de petites empreses es creessin i creixessin i van promoure la inversió estrangera. Els controls dels preus es van flexibilitzar. Com a resultat el Producte interior brut, s'ha sextuplicat des de 1978.
El govern s'ha enfocat en el comerç internacional com a vehicle de creixement, i ha creat cinc zones econòmiques especials: Shenzhen, Zhuhai, Shantou, Xiamen i Hainan, dins les quals s'han flexibilitzat les lleis d'inversió per a atreure el capital estranger. Des de la dècada de 1990 aquestes zones econòmiques especials s'han expandit per incloure les ciutats principals de l'Estat, incloent-hi Shanghai i Pequín.
La Xina s'ha beneficiat d'una mà d'obra molt barata, i una taxa de canvi fixa del iuan xinès desfavorable, en estar sobrevalorada en relació a l'euro i al dòlar dels Estats Units. El 21 de juliol, 2005, el Banc Popular de la Xina va anunciar que crearia una banda de flotació del 0,5% amb respecte al dòlar i de 0,3% amb respecte a les altres monedes.
El 2006, la renda per capita, en paritat de poder adquisitiu va ser de 8.000 dòlars nord-americans. El percentatge de població sota el llindar de la pobresa, segons les xifres oficials, és del 10%. Tot i així hi ha una gran disparitat entre les regions constaneres i la resta de l'Estat. Per reduir aquesta disparitat, el govern ha iniciat un programa de desenvolupament d'occident, del nord i del centre.
La moneda del curs legal a Xina es el renminbi (RMB). Renminbi significa "moneda de pueble" i Existenixen billets
Les tradicions xineses
Entre les seves tradicions més antigues podem comptar diverses sent les principals:
La Festa de la Primavera: Conegut en el món com Any Nou xinès. Aquesta celebració comença el primer dia del primer mes del calendari lunar, que sol coincidir amb el final del mes de gener. Per 15 dies es fan ofrenes a les divinitats del cel i la terra i les efígies dels avantpassats en les cases són celebrades amb viandes de tot tipus.
La Festa dels Fanals: Aquesta celebració, que es porta a terme entre els mesos de febrer i març, es va popularitzar a la Xina com costum d'encendre fanals als carrers per mostrar respecte a Buda. En aquesta festa es menja el popular yuanxiao, Boles d'arròs glutinós que tenen farcit dolç o de carn.
La Festa del Vaixell de Drac: És organitzada per commemorar el poeta xinès Qu Yuan i es realitza el cinc del cinquè mes del calendari lunar xinès (mes de juny del nostre calendari).
La Festa del Solstici d'Hivern: és alhora de la festa de Nadal en el món occidental ja que es celebra el 22 o 23 de desembre. El menjar típic d'aquesta data és la sopa de ravioles.
Ara us deixo un video del cap d'any (la festa de primavera).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)